Jornada escolar contínua o partida?

En moltes escoles, estan en dubte sobre assignar un estil d'horari o un altre (jornada contínua o partida). La jornada escolar contínua fins a quin punt pot arribar a ser millor o pitjor que la partida? 

La jornada partida comporta molts beneficis que poden ser molt positius per a l'aprenentatge dels nens i per al rendiment del professorat, però també pot arribar a presentar alguns inconvenients. Des del meu punt de vista, sempre he pensat que pot ser molt productiu ja que genera que el professor al haver de treballar menys hores (millor organització professional) es pot implicar més en el procés d'ensenyar detingudament als seus alumnes, mentre que els alumnes, reben una educació més enriquidora i estan més motivats, perquè al ser una jornada contínua, el seu nivell d'interès i motivació és elevat (menys agotador).

En canvi, la jornada partida, també pot ser bona perquè comporta molts descansos entre classes i moltes vegades als pares els hi ajuda més que els nens puguin estar més estona a l'escola a causa del seu horari laboral. 

Tots dos estils d'horaris o de jornades escolars, comporten uns beneficis i uns perjudicis. El fet de reduir el temps escolar per tal de fer-ho de forma contínua, fa que els nens arribin abans a casa, i puguin realitzar un seguit d'activitats extraescolars, estar amb els seus familiars, fer deures, llegir...tot i que molts cops no és tan bo, perquè molts familiars consideren millor que els seus fills surtin de l'escola una mica més tard per problemes econòmics de no poder permetre's el "luxe" d'apuntar-los a unes activitats que costen diners fora del seu abast.
De fet, al reduir l'horari escolar, els nens aprenen el mateix en menys temps? Molts autors, han escrit articles on demostren que el fet de reduir la jornada escolar, causa menys hores de treball i els alumnes no aprenen tant com en la partida, però, també s'ha d'entendre que si un alumne està en una escola on el seu horari és partit, arriba més tard a casa, i també està molt més cansat psicològicament i físicament la qual cosa això també impediria l'aprenentatge eficaç.


http://www.intersindical.org/stepv/peirp/jornada/rafaelfeitocp365.pdf

És bo que un alumne vagi tan sols de matins a l'escola i tingui la tarda lliure? O és millor que estigui tot el dia a l'escola aprenent amb una disposició horària més "repartida"?

Crec que pot ser molt beneficiós el fet de impartir classes a jornada contínua...sempre que es tinguin en compte algun dels següents criteris molt rellevants:

- El nivell econòmic de les famílies perquè no totes poden disposar d'uns diners extras per dur al seu fill a una activitat extraescolar fora de l'escola.
- Conèixer l'opinió dels pares.
- Saber distribuir-se bé el currículum escolar per aconseguir una bona educació pels alumnes.

Hi ha moltes escoles que es neguen al canvi, per diverses raons, com podrien ser la por de realitzar un estil diferent d'horari al habitual (jornada escolar partida), o que els alumnes no aprenguin igual, que els nens no tinguin cap lloc per estar a la tarda per altres raons...

Penso que aquestes carències que podria generar el fet d'inculcar una jornada escolar contínua, es podria aconseguir de forma satisfactòria sempre que si hi ha moltes famílies desafavorides a nivell econòmic o per altres motius, el centre pugui estar obert per les tardes per poder realitzar algunes activitats amb els alumnes, sense cap preu per part de les famílies. El fet de poder acollir als nens una estona per la tarda i sense pagar, podria ser una solució molt beneficiosa tant per als alumnes perquè aprendrien anant pel matí i a les tardes fent altres activitats, com pels professors, els familiars...

En aquesta notícia que mostro a continuació, ens fa una breu síntesis sobre l'opinió de la jornada escolar, on es mostren les parts positives i les negatives respecte al canvi d'una jornada partida a una contínua:

http://elpais.com/diario/2008/09/08/sociedad/1220824807_850215.html


Però tampoc hem de deixar de "banda" les jornades escolars partides, perquè tampoc és una mala solució per a educar als nens ja que no s'ha generat cap investigació on es comprovi que la jornada escolar contínua presenti uns nivell cognitius i/o emocionals superiors a la contínua. Per tant, potser jo m'hi decantaria en una educació contínua sempre que els criteris econòmics estiguin a l'abast de tothom, i sinó, la jornada escolar partida és una forma d'educar que sempre s'ha dut a terme i també té un cert nivell d'eficàcia.


Com a conclusió d'aquesta entrada, afegir que les dues formes d'educar-se són eficaces (cadascuna a la seva manera), però des del meu punt de vista, crec que si el currículum i l'horari es preparara i s'organitza bé,  es podria aconseguir una bona educació realitzant una jornada escolar contínua.

Fonts bibliogràfiques emprades: 
http://campusvirtual.ub.edu/file.php/38343/DOCUMENTS_ELENA/A_favor_y_en_contra_de_la_jornada_continua_J._Almeida_.pdf

http://campusvirtual.ub.edu/file.php/38343/Dossier_premsa_Jornada_continua.pdf

Comunicació i/o Conflictes en les Organitzacions

Molts cops a l'hora de comunicar-nos amb altres persones sobre la forma d'organitzar-nos o plantejar alguna innovació es generen discrepàncies perquè no compateixen els mateixos interessos o formes de pensar sobre un tema o àmbit en concret. Per solucionar aquests tipus de problemes, parlarem sobre una tipologia de Reunions anomenada "Reunions de Resolució de Conflictes". 

 Les reunions de resolució de conflictes té un seguit de fases que s'han de tenir en compte: 

      1. Intentar identificar les discrepàncies

      2. Intentar que no entri en el cicle maligne (escolta activa)

      3.  Recollir la màxima informació sobre el tema, escoltant totes les parts, recopilant opinions i documents

              4. Abordar-lo (cercar solucions)

            5. Intentar que ningú surti ferit per tenir uns interessos diferents. 

    

     Per poder dur a terme aquest tipus de reunions s'ha de fer una negociació entre tots per poder arribar a un consens. 

     La negociació consisteix en que dues o més persones amb un grau de poder exposen les seves discrepàncies amb els seus arguments per    defendre la seva opinió i així arribar a un acord.

     Tot i així per dur a terme una negociació s'ha de seguir un seguit de processos:

       1. Escola activament: s'ha de mostrar interès en el que l'altre persona argumenta fent breus aportacions com per exemple: parafrasejar els continguts, reflectir conseqüències, reflectir els sentiments, convidar a noves aportacions o mostrar respostes no verbals.

  

     2. Atenuar els arguments: quan una persona està explicant la seva opinió que es limiti a defensar-la de forma correcta i que no canviï d'opinió ni donar-li voltes.

         3. Evitar factors que puguin originar malentesos i discussions.

        4. No fer contrapropostes (no "atacar" a l'altre quan està exposant la seva opinió).

       5. Verificar la comunicació i fer una breu síntesis sobre els acords que s'hi arriben mitjançant la reunió de  resolució de conflictes. S'han de tenir en compte els estímuls verbals (vocabulari enriquidor), estímuls vocals (utilitzar un to adequat), estímuls físics (utilitzar el llenguatge no verbal) i per últim estímuls situacionals (saber respectar els espais i les distàncies adequades). 

      A continuació mostraré un exemple on es mostra una situació conflictiva amb les pautes que s'haurien de fer per poder solucionar-ho mitjançant la negociació (resolució de conflictes):

      http://es.scribd.com/doc/50559866/CASO-PRACTICO-RESOLUCION-DE-CONFLICTOS

    En aquest vídeo podem observar la situació conflictiva a la part inferior i conjuntament al final les pautes que s'haurien de realitzar per poder afrontar i solucionar aquest conflicte.

     Com a conclusió afegeixo aquest vídeo on fa una breu recollida d'informació sobre la resolució dels conflictes:

    

     Des del meu punt de vista, crec és molt important que una organització conegués l'estructura per solucionar un seguit de conflictes per generar un benestar en l'organització i poder arribar a un consens/acord comú.

     Seria molt productiu que totes les organitzacions estiguessin conscienciades d'aquesta tipologia de reunions per poder fer front a qualsevol tipus de problema o conflicte. 

     Cristina Sobrino.

L'agrupament dels alumnes en els centres, bo o dolent?

És positiu l'agrupament dels alumnes a l'aula depenent d'unes característiques en concret, o és perjudicial i negatiu?

Poc després de que s'implantés la LOGSE, es va decidir que els alumnes de secundària, haurien de dividir-se per nivells (prenent com a criteri el nivell de rendiment, mitjançant una prova escrita prèviament). Això es va decidir com a causa de que molts professors no s'havien conduir de forma correcta una classe amb un gran nombre d'alumnes d'un grup heterogeni, on cada alumne, necessita el seu temps i ritme per aprendre. Com a conseqüència d'això els docents no sabien com organitzar-se i va sorgir aquest mètode, on s'agruparien als alumnes en grups homogenis (mateix nivell). 

El fet de dividir als alumnes basant-se en un criteri, com seria per exemple una prova acadèmica, pot tenir una part positiva i una altre de negativa. 

Des del meu punt de vista, considero que pot ser positiva en l'aspecte en que els nens que presenten més dificultats de ritmes d'aprenentatge, o que són més lents realitzant algunes activitats, al estar amb altres nens que tenen un nivell acadèmic de rendiment similar, els hi permet dedicar-se més temps a que ells puguin anar ampliant els seus coneixements. Però, per contra, molts docents, el fet d'estar en el nivell més inferior, no solen preparar-se les classes adequadament i s'ho prenen amb un ritme massa fluix, perquè no esperen moltes expectatives per part del seu alumnat i això causa una gran desmotivació i carència d'interès per part dels alumnes.

De fet, una critica negativa molt rellevant que considero sobre l'agrupament en grups homogenis, és el fet de les etiquetes. Molta gent, i fins i tots els docents, posen una etiqueta als alumnes, depenent del grup al que van, com per exemple, si hi ha alumnes que van a un grup D, els consideren mals estudiants, dolents, conflictius, els hi donen poca importància perquè tenen un nivell molt inferior que altres alumnes i els professors no mostren tant d'interès per ensenyar-los. No trobo bé que pel simple fet de que un nen tingui un rendiment més dificultós que el d'un altre que vagi a un altre grup (per exemple al A o B) els hi tinguin que dir "tontos" o "menys intel·ligents" perquè l'únic que els hi passa és que necessiten un altre ritme diferent, però no que tinguin carència d'intel·ligència. A continuació mostro una notícia on critica l'agrupament d'alumnes de forma homogènia:

http://www.lagacetadealmeria.com/index.php?option=com_content&view=article&id=55154:200-firmas-de-padres-denuncian-discriminacion-en-el-ceip-las-marinas-al-dividir-a-los-ninos-en-tres-grupos-tontos-listos-y-medianos&catid=135:educacion&Itemid=93

Des de la meva experiència personal, vaig anar a un institut del Prat de Llobregat, on quan vaig entrar a l'ESO em van fer una prova escrita per situar-me en un grup homogeni. De fet, em van posar en el A i no sabia que significava, tan sols em disposava a anar a l'aula a aprendre, i poc a poc veia que molta gent es ficava amb estudiants que anaven a grups més inferiors perquè es pensaven que no estaven qualificats. És injust que alumnes que necessitin un altre tipus de ritme, es tinguin que ficar amb ell perquè genera una desmotivació i conflictes interns en els alumnes tant a nivell acadèmic com a nivell personal. Fins i tot, dintre del grup homogeni, feien grups flexibles de català, castellà i matemàtiques agafant als alumnes que se'ls hi donen millor aquestes matèries i als que els hi costa més els ficaven en grups inferiors.

Considero que per aconseguir una bona integració i diversitat s'ha de generar un clima heterogeni, i que un docent pugui capacitar-se per poder atendre a totes les diferents necessitats dels alumnes (tot i que sigui difícil) per tal d'aconseguir una igualtat entre alumnes i trencar amb les discriminacions i etiquetes. Sobre els grups flexibles, per una part puc arribar a entendre que sigui per un benestar de l'alumne i que millori en aquella assignatura, però també genera competitivitat entre alumnes i desvalorització per part dels que van a nivells inferiors.

Com afecta la LOMCE a l'educació?

La LOMCE és una llei establerta aquest any, 2012, on presenta diverses característiques molt importants d'analitzar i conèixer. En primer lloc aquesta llei va sorgir perquè l'educació actualment no estava ben organitzada ja que tenia moltes dificultats, com per exemple, pocs alumnes excel·lents, abandonament de les escoles de forma prematura, baix nivell a la ESO ...Aquesta implantació de la LOMCE vol aconseguir tot el contrari i de fet, vol que cada persona adquireixi el seu desenvolupament personal i la seva integració. 

Els seus principis consisteixen en:
- Igualtat d'oportunitats.
- Motivar a les persones perquè adquireixin un bon nivell acadèmic.

Els seus objectius, ja els he esmentat anteriorment, són molt importants perquè generen una educació més eficaç, com és aconseguir que el nivell de les persones que no han acabat la ESO disminueixi considerablement, ofertes de vies alternatives (programes de millora d'aprenentatge i el rendiment i de Qualificació Professional) i aconseguir un alt nivell d'estudiants excel·lents i motivar als alumnes per aprendre llengües estrangeres.

Amb aquesta incorporació de la LOMCE,en l'educació primària s'han de realitzar dos exàmens que consisteixen en examinar les competències bàsiques (amb efectes individuals) i els coneixements (sense efectes individuals). En el pitjor cas que l'alumne no passés les proves, hauria de repetir en el cas de no haver repetit anteriorment.

A nivell organitzatiu, sobretot, incorporen les TIC al sistema educatiu per ajudar als alumnes, i han modificat el currículum de la ESO donant peu a que l'alumne pugui desenvolupar les seves aptituds des de la secundària. El format que es realitza ara a secundària es diferenciaria en lo següent:

http://www.periodistadigital.com/opinion/cartas-al-director/2012/01/26/el-bachillerato-de-tres-anos-y-la-prueba-externa-de-eso.shtml

- A 3r d'ESO: elecció de matèries optatives, i entre matemàtiques d'iniciació a batxillerat o FP.

- A 4rt d'ESO o curs d'iniciació: elecció d'ensenyaments acadèmiques (iniciació a batxillerat) o aplicades (iniciació a FP)

- Al finalitzar 4rt d'ESO: realització de l'avaluació final d'accès a batxillerat o FP.

Els anys de la ESO han passat de 4 a formar part de 3 anys de secundària i 3 de Batxillerat o FP. Des del meu punt de vista, considero que és molt important permetre a l'estudiant poder especialitzar-se a partir de 3r de la ESO en un seguit d'optatives que guiïn el seu "futur" i poder estar més preparats de forma professionalment laboral. 

També s'ha generat una gran interès en assignatures que formen part de PISA com són les matemàtiques, ciències i comprensió lectora (en llengua) donant-les més importància i augmentar la carga lectiva. 

http://www.diariodemallorca.es/nacional/2012/09/21/aprobada-reforma-educativa-pone-selectividad/795548.html

Aquesta llei també afecta al batxillerat ja que s'ha reduït el nombre de vies alternatives a 5 (ciències enginyeria,  ciències de la salut, humanitats, arts, i ciències socials).

Amb tots aquests canvis a nivell organitzatiu, s'han obtingut grans efectes positius, amb un augment del rendiment acadèmic, retard en abandonar els alumnes l'escola...

En síntesis, crec que és una llei molt interessant per a poder preparar-te millor a nivell personal i professional, i que aconseguirà una educació més eficaç i adequada gràcies a la modificació de la forma d'organitzar els currículums.

La gestió política sobre l'organització educativa (en les Universitats)

Avui hem tingut una xerrada d'un home anomenat Vicenç Benito, que ens ha explicat un seguit d'informacions molt interessants sobre com s'organitzen les universitats educatives depenen de la gestió política que hi ha darrere de tota decisió. Primer de tot, ens ha ressaltat l'Alta Política que fa referència al pressupost de les Universitats, i que era un dels paper que la política considera molt important ja que al realitzar una gestió eficaç, dona possibilitats d'obtenir uns bons resultats. Al marge d'aquest aspecte aprofundint en el temari que ens ha explicat, en el món polític la Unió Europea, Espanya i Catalunya són interdependents ja que no els interessa separar-se per temes econòmics...).

El "poder" polític de les Universitats no el tenen els rectors, sinó que és el govern qui manté el control de les lleis imposades sobre aquestes, però, per sort, dins de la universitat hi ha un seguit de càrrecs on s'encarreguen d'estructurar i d'organitzar la Universitat de Barcelona (per exemple): 

 - El rector és la persona que té més responsabilitats i és l'encarregat d'assumir un seguit d'autoritats i gestions sobre la universitat.

- Claustre Universitari (representa la comunitat universitària).

-Consell de govern (òrgan col·legiat de govern universitari).

-Consell social (òrgan de participació de la societat en la universitat).

Dintre de les Facultats l'organització consistiria en:

- Equip de govern (amplien la seva acció en la junta de la facultat).

-El degà i vicedegans 

-Cap d'estudis (que és una unitat especial que depèn dels seus propis membres que l'escolleix i estan implicats amb el que succeïx a les aules...).

També, tot i que no sigui molt conegut, hi ha un consell d'estudis que és el més democràtic ja que tant alumnes com professorat tenen un 50% de vot. 

Des de el meu punt crític crec que el pes de les decisions de les Universitats haurien de recaure més a les persones encarregades de gestionar-la i no del govern d'Espanya sempre, perquè cada cop que un partit polític governa implanta noves lleis, no sempre beneficioses per a les Universitats, estudiants ni professorats. 

Segons Vicenç Benito les universitats actuals són millors que les anteriors, a pesar de les males condicions econòmiques en les que ens trobem i en les que ens estan perjudicant els polítics, com per exemple la pujada de taxes. 

Una de les imposicions polítiques que afecten directament a la Universitat és el Pla de Bolonya:

https://www.ulpgc.es/index.php?pagina=sie&ver=plan_bolonia_y_eees

On mitjançant aquest article podem observar com presenta unes "millores" amb la recerca d'una finalitat positiva on els estudis de tota la Unió Europea estiguin homologats, aconseguir persones més competitives, més directrius...però ha sigut una imposició que ha rebut moltes queixes i vages.

Per finalitzar aquesta entrada sobre com la política exerceix una acció important sobre les organitzacions educatives de les Universitats, afegir com a conclusió que és molt important adequar unes lleis amb el fi d'aconseguir una millora educativa i haurien de ser més prudents a l'hora d'implantar lleis o nous plans d'estudis perquè han d'observar com afecta a tothom, no tan sols al govern polític.

Cristina Sobrino.

Pagar per menjar amb tupper a l'escola?

Bon dia,

Fa uns mesos vaig estar veient les notícies on explicaven com un nen per dur-se el menjar en un tupper hauria de pagar 3 euros al dia amb un màxim de 50 euros al mes. Aquesta notícia la podem observar en aquest link a continuació:

http://www.publico.es/espana/440480/50-euros-al-mes-por-comer-de-tupper-en-el-colegio

Basant-nos en aquesta notícia...per què ara s'ha de pagar per dur un tupper per dinar? Considero que moltes famílies amb la crisis que hi ha no poden perdre molts diners i intenten retallar una mica fent el menjar en tupper per als seus fills...però fins i tot ara, s'ha de pagar per això. Des de la meva opinió puc arribar a entendre una mica que els hi fassin pagar per la "responsabilitat" que comporta que un alumne estigui baix la supervisió d'un monitor i que si en aquella hora de dinar passés qualsevol cosa, seria responsabilitat de l'escola...però fins al punt d'haver de pagar?

Crec que amb la crisis que hi ha actualment, es volen guanyar diners d'on es pugui i potser si que no és molt car el pagar 3 euros, amb un màxim de 50 euros al mes...però és el detall de que actualment hi ha gent que ho passa prou malament i que no s'ho pot permetre.

Com a conseqüència d'haver de pagar 3 euros al dia, moltes de les famílies es decantaran per retrasar una mica l'hora del dinar del nen, per poder estalviar-se diners i penso que això no seria molt beneficiòs ni per el nen ni per el ritme de vida de la família.


Per sort hi ha escoles on la Conselleria de l'Educació subvenciona unes ajudes perquè els alumnes que portin el menjar de casa no els hi cobrin, com per exemple en Castellón:

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/llevar-tupper-rsquo-cole-sera-gratis_767245.html

Espero que puguin subvencionar més ajudes a les escoles per evitar que les famílies tinguin que pagar en una escola pública el fet de dur-se el dinar de casa o bé que el preu el fassin més econòmic (20 euros al mes per exemple...o algun preu similar).

Cristina Sobrino.