És positiu l'agrupament dels alumnes a l'aula depenent d'unes característiques en concret, o és perjudicial i negatiu?
Poc després de que s'implantés la LOGSE, es va decidir que els alumnes de secundària, haurien de dividir-se per nivells (prenent com a criteri el nivell de rendiment, mitjançant una prova escrita prèviament). Això es va decidir com a causa de que molts professors no s'havien conduir de forma correcta una classe amb un gran nombre d'alumnes d'un grup heterogeni, on cada alumne, necessita el seu temps i ritme per aprendre. Com a conseqüència d'això els docents no sabien com organitzar-se i va sorgir aquest mètode, on s'agruparien als alumnes en grups homogenis (mateix nivell).
El fet de dividir als alumnes basant-se en un criteri, com seria per exemple una prova acadèmica, pot tenir una part positiva i una altre de negativa.
Des del meu punt de vista, considero que pot ser positiva en l'aspecte en que els nens que presenten més dificultats de ritmes d'aprenentatge, o que són més lents realitzant algunes activitats, al estar amb altres nens que tenen un nivell acadèmic de rendiment similar, els hi permet dedicar-se més temps a que ells puguin anar ampliant els seus coneixements. Però, per contra, molts docents, el fet d'estar en el nivell més inferior, no solen preparar-se les classes adequadament i s'ho prenen amb un ritme massa fluix, perquè no esperen moltes expectatives per part del seu alumnat i això causa una gran desmotivació i carència d'interès per part dels alumnes.
De fet, una critica negativa molt rellevant que considero sobre l'agrupament en grups homogenis, és el fet de les etiquetes. Molta gent, i fins i tots els docents, posen una etiqueta als alumnes, depenent del grup al que van, com per exemple, si hi ha alumnes que van a un grup D, els consideren mals estudiants, dolents, conflictius, els hi donen poca importància perquè tenen un nivell molt inferior que altres alumnes i els professors no mostren tant d'interès per ensenyar-los. No trobo bé que pel simple fet de que un nen tingui un rendiment més dificultós que el d'un altre que vagi a un altre grup (per exemple al A o B) els hi tinguin que dir "tontos" o "menys intel·ligents" perquè l'únic que els hi passa és que necessiten un altre ritme diferent, però no que tinguin carència d'intel·ligència. A continuació mostro una notícia on critica l'agrupament d'alumnes de forma homogènia:
Des de la meva experiència personal, vaig anar a un institut del Prat de Llobregat, on quan vaig entrar a l'ESO em van fer una prova escrita per situar-me en un grup homogeni. De fet, em van posar en el A i no sabia que significava, tan sols em disposava a anar a l'aula a aprendre, i poc a poc veia que molta gent es ficava amb estudiants que anaven a grups més inferiors perquè es pensaven que no estaven qualificats. És injust que alumnes que necessitin un altre tipus de ritme, es tinguin que ficar amb ell perquè genera una desmotivació i conflictes interns en els alumnes tant a nivell acadèmic com a nivell personal. Fins i tot, dintre del grup homogeni, feien grups flexibles de català, castellà i matemàtiques agafant als alumnes que se'ls hi donen millor aquestes matèries i als que els hi costa més els ficaven en grups inferiors.
Considero que per aconseguir una bona integració i diversitat s'ha de generar un clima heterogeni, i que un docent pugui capacitar-se per poder atendre a totes les diferents necessitats dels alumnes (tot i que sigui difícil) per tal d'aconseguir una igualtat entre alumnes i trencar amb les discriminacions i etiquetes. Sobre els grups flexibles, per una part puc arribar a entendre que sigui per un benestar de l'alumne i que millori en aquella assignatura, però també genera competitivitat entre alumnes i desvalorització per part dels que van a nivells inferiors.
