miércoles, 31 de octubre de 2012

L'agrupament dels alumnes en els centres, bo o dolent?

És positiu l'agrupament dels alumnes a l'aula depenent d'unes característiques en concret, o és perjudicial i negatiu?

Poc després de que s'implantés la LOGSE, es va decidir que els alumnes de secundària, haurien de dividir-se per nivells (prenent com a criteri el nivell de rendiment, mitjançant una prova escrita prèviament). Això es va decidir com a causa de que molts professors no s'havien conduir de forma correcta una classe amb un gran nombre d'alumnes d'un grup heterogeni, on cada alumne, necessita el seu temps i ritme per aprendre. Com a conseqüència d'això els docents no sabien com organitzar-se i va sorgir aquest mètode, on s'agruparien als alumnes en grups homogenis (mateix nivell). 

El fet de dividir als alumnes basant-se en un criteri, com seria per exemple una prova acadèmica, pot tenir una part positiva i una altre de negativa. 
Des del meu punt de vista, considero que pot ser positiva en l'aspecte en que els nens que presenten més dificultats de ritmes d'aprenentatge, o que són més lents realitzant algunes activitats, al estar amb altres nens que tenen un nivell acadèmic de rendiment similar, els hi permet dedicar-se més temps a que ells puguin anar ampliant els seus coneixements. Però, per contra, molts docents, el fet d'estar en el nivell més inferior, no solen preparar-se les classes adequadament i s'ho prenen amb un ritme massa fluix, perquè no esperen moltes expectatives per part del seu alumnat i això causa una gran desmotivació i carència d'interès per part dels alumnes.

De fet, una critica negativa molt rellevant que considero sobre l'agrupament en grups homogenis, és el fet de les etiquetes. Molta gent, i fins i tots els docents, posen una etiqueta als alumnes, depenent del grup al que van, com per exemple, si hi ha alumnes que van a un grup D, els consideren mals estudiants, dolents, conflictius, els hi donen poca importància perquè tenen un nivell molt inferior que altres alumnes i els professors no mostren tant d'interès per ensenyar-los. No trobo bé que pel simple fet de que un nen tingui un rendiment més dificultós que el d'un altre que vagi a un altre grup (per exemple al A o B) els hi tinguin que dir "tontos" o "menys intel·ligents" perquè l'únic que els hi passa és que necessiten un altre ritme diferent, però no que tinguin carència d'intel·ligència. A continuació mostro una notícia on critica l'agrupament d'alumnes de forma homogènia:



Des de la meva experiència personal, vaig anar a un institut del Prat de Llobregat, on quan vaig entrar a l'ESO em van fer una prova escrita per situar-me en un grup homogeni. De fet, em van posar en el A i no sabia que significava, tan sols em disposava a anar a l'aula a aprendre, i poc a poc veia que molta gent es ficava amb estudiants que anaven a grups més inferiors perquè es pensaven que no estaven qualificats. És injust que alumnes que necessitin un altre tipus de ritme, es tinguin que ficar amb ell perquè genera una desmotivació i conflictes interns en els alumnes tant a nivell acadèmic com a nivell personal. Fins i tot, dintre del grup homogeni, feien grups flexibles de català, castellà i matemàtiques agafant als alumnes que se'ls hi donen millor aquestes matèries i als que els hi costa més els ficaven en grups inferiors.

Considero que per aconseguir una bona integració i diversitat s'ha de generar un clima heterogeni, i que un docent pugui capacitar-se per poder atendre a totes les diferents necessitats dels alumnes (tot i que sigui difícil) per tal d'aconseguir una igualtat entre alumnes i trencar amb les discriminacions i etiquetes. Sobre els grups flexibles, per una part puc arribar a entendre que sigui per un benestar de l'alumne i que millori en aquella assignatura, però també genera competitivitat entre alumnes i desvalorització per part dels que van a nivells inferiors.







miércoles, 17 de octubre de 2012

Com afecta la LOMCE a l'educació?


La LOMCE és una llei establerta aquest any, 2012, on presenta diverses característiques molt importants d'analitzar i conèixer. En primer lloc aquesta llei va sorgir perquè l'educació actualment no estava ben organitzada ja que tenia moltes dificultats, com per exemple, pocs alumnes excel·lents, abandonament de les escoles de forma prematura, baix nivell a la ESO ...Aquesta implantació de la LOMCE vol aconseguir tot el contrari i de fet, vol que cada persona adquireixi el seu desenvolupament personal i la seva integració. 

Els seus principis consisteixen en:
- Igualtat d'oportunitats.
- Motivar a les persones perquè adquireixin un bon nivell acadèmic.


Els seus objectius, ja els he esmentat anteriorment, són molt importants perquè generen una educació més eficaç, com és aconseguir que el nivell de les persones que no han acabat la ESO disminueixi considerablement, ofertes de vies alternatives (programes de millora d'aprenentatge i el rendiment i de Qualificació Professional) i aconseguir un alt nivell d'estudiants excel·lents i motivar als alumnes per aprendre llengües estrangeres.

Amb aquesta incorporació de la LOMCE,en l'educació primària s'han de realitzar dos exàmens que consisteixen en examinar les competències bàsiques (amb efectes individuals) i els coneixements (sense efectes individuals). En el pitjor cas que l'alumne no passés les proves, hauria de repetir en el cas de no haver repetit anteriorment.

A nivell organitzatiu, sobretot, incorporen les TIC al sistema educatiu per ajudar als alumnes, i han modificat el currículum de la ESO donant peu a que l'alumne pugui desenvolupar les seves aptituds des de la secundària. El format que es realitza ara a secundària es diferenciaria en lo següent:




- A 3r d'ESO: elecció de matèries optatives, i entre matemàtiques d'iniciació a batxillerat o FP.


- A 4rt d'ESO o curs d'iniciació: elecció d'ensenyaments acadèmiques (iniciació a batxillerat) o aplicades (iniciació a FP)

- Al finalitzar 4rt d'ESO: realització de l'avaluació final d'accès a batxillerat o FP.


Els anys de la ESO han passat de 4 a formar part de 3 anys de secundària i 3 de Batxillerat o FP. Des del meu punt de vista, considero que és molt important permetre a l'estudiant poder especialitzar-se a partir de 3r de la ESO en un seguit d'optatives que guiïn el seu "futur" i poder estar més preparats de forma professionalment laboral. 

També s'ha generat una gran interès en assignatures que formen part de PISA com són les matemàtiques, ciències i comprensió lectora (en llengua) donant-les més importància i augmentar la carga lectiva. 

http://www.diariodemallorca.es/nacional/2012/09/21/aprobada-reforma-educativa-pone-selectividad/795548.html

Aquesta llei també afecta al batxillerat ja que s'ha reduït el nombre de vies alternatives a 5 (ciències enginyeria,  ciències de la salut, humanitats, arts, i ciències socials).

Amb tots aquests canvis a nivell organitzatiu, s'han obtingut grans efectes positius, amb un augment del rendiment acadèmic, retard en abandonar els alumnes l'escola...

En síntesis, crec que és una llei molt interessant per a poder preparar-te millor a nivell personal i professional, i que aconseguirà una educació més eficaç i adequada gràcies a la modificació de la forma d'organitzar els currículums.

miércoles, 3 de octubre de 2012

La gestió política sobre l'organització educativa (en les Universitats)

Avui hem tingut una xerrada d'un home anomenat Vicenç Benito, que ens ha explicat un seguit d'informacions molt interessants sobre com s'organitzen les universitats educatives depenen de la gestió política que hi ha darrere de tota decisió. Primer de tot, ens ha ressaltat l'Alta Política que fa referència al pressupost de les Universitats, i que era un dels paper que la política considera molt important ja que al realitzar una gestió eficaç, dona possibilitats d'obtenir uns bons resultats. Al marge d'aquest aspecte aprofundint en el temari que ens ha explicat, en el món polític la Unió Europea, Espanya i Catalunya són interdependents ja que no els interessa separar-se per temes econòmics...).

El "poder" polític de les Universitats no el tenen els rectors, sinó que és el govern qui manté el control de les lleis imposades sobre aquestes, però, per sort, dins de la universitat hi ha un seguit de càrrecs on s'encarreguen d'estructurar i d'organitzar la Universitat de Barcelona (per exemple): 

 - El rector és la persona que té més responsabilitats i és l'encarregat d'assumir un seguit d'autoritats i gestions sobre la universitat.
- Claustre Universitari (representa la comunitat universitària).
-Consell de govern (òrgan col·legiat de govern universitari).
-Consell social (òrgan de participació de la societat en la universitat).

Dintre de les Facultats l'organització consistiria en:

- Equip de govern (amplien la seva acció en la junta de la facultat).
-El degà i vicedegans 
-Cap d'estudis (que és una unitat especial que depèn dels seus propis membres que l'escolleix i estan implicats amb el que succeïx a les aules...).

També, tot i que no sigui molt conegut, hi ha un consell d'estudis que és el més democràtic ja que tant alumnes com professorat tenen un 50% de vot. 

Des de el meu punt crític crec que el pes de les decisions de les Universitats haurien de recaure més a les persones encarregades de gestionar-la i no del govern d'Espanya sempre, perquè cada cop que un partit polític governa implanta noves lleis, no sempre beneficioses per a les Universitats, estudiants ni professorats. 

Segons Vicenç Benito les universitats actuals són millors que les anteriors, a pesar de les males condicions econòmiques en les que ens trobem i en les que ens estan perjudicant els polítics, com per exemple la pujada de taxes. 

Una de les imposicions polítiques que afecten directament a la Universitat és el Pla de Bolonya:


On mitjançant aquest article podem observar com presenta unes "millores" amb la recerca d'una finalitat positiva on els estudis de tota la Unió Europea estiguin homologats, aconseguir persones més competitives, més directrius...però ha sigut una imposició que ha rebut moltes queixes i vages.

Per finalitzar aquesta entrada sobre com la política exerceix una acció important sobre les organitzacions educatives de les Universitats, afegir com a conclusió que és molt important adequar unes lleis amb el fi d'aconseguir una millora educativa i haurien de ser més prudents a l'hora d'implantar lleis o nous plans d'estudis perquè han d'observar com afecta a tothom, no tan sols al govern polític.


Cristina Sobrino.

miércoles, 19 de septiembre de 2012

Pagar per menjar amb tupper a l'escola?

Bon dia,

Fa uns mesos vaig estar veient les notícies on explicaven com un nen per dur-se el menjar en un tupper hauria de pagar 3 euros al dia amb un màxim de 50 euros al mes. Aquesta notícia la podem observar en aquest link a continuació:

http://www.publico.es/espana/440480/50-euros-al-mes-por-comer-de-tupper-en-el-colegio

Basant-nos en aquesta notícia...per què ara s'ha de pagar per dur un tupper per dinar? Considero que moltes famílies amb la crisis que hi ha no poden perdre molts diners i intenten retallar una mica fent el menjar en tupper per als seus fills...però fins i tot ara, s'ha de pagar per això. Des de la meva opinió puc arribar a entendre una mica que els hi fassin pagar per la "responsabilitat" que comporta que un alumne estigui baix la supervisió d'un monitor i que si en aquella hora de dinar passés qualsevol cosa, seria responsabilitat de l'escola...però fins al punt d'haver de pagar?

Crec que amb la crisis que hi ha actualment, es volen guanyar diners d'on es pugui i potser si que no és molt car el pagar 3 euros, amb un màxim de 50 euros al mes...però és el detall de que actualment hi ha gent que ho passa prou malament i que no s'ho pot permetre.

Com a conseqüència d'haver de pagar 3 euros al dia, moltes de les famílies es decantaran per retrasar una mica l'hora del dinar del nen, per poder estalviar-se diners i penso que això no seria molt beneficiòs ni per el nen ni per el ritme de vida de la família.


Per sort hi ha escoles on la Conselleria de l'Educació subvenciona unes ajudes perquè els alumnes que portin el menjar de casa no els hi cobrin, com per exemple en Castellón:

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/llevar-tupper-rsquo-cole-sera-gratis_767245.html

Espero que puguin subvencionar més ajudes a les escoles per evitar que les famílies tinguin que pagar en una escola pública el fet de dur-se el dinar de casa o bé que el preu el fassin més econòmic (20 euros al mes per exemple...o algun preu similar).

Cristina Sobrino.